EUGENI GIL - GUITARRES
El meu pas per Gòtic
Jo venia d’una formació musical basada en estudis d’acordió clàssic i solfeig al conservatori del Liceu, cursats en l’època de la pubertat, que suposo que em van servir per odiar el conservatori. Posteriorment em vaig dedicar amb gran afició a la guitarra elèctrica, tocant en grups de blues-rock, mentre treballava en altres oficis.
Cal dir que si al conservatori vaig aprendre a llegir partitures, en els següents anys de rocker em vaig desentendre totalment del tema fins al punt que semblava com si un xip del meu cervell m’impedís recordar què era això.
Un temps després d’acabar la mili, vaig plegar de la feina i vaig decidir dedicar-me a la música totalment, sense tenir idea de què anava tot això.
Al cap d’un temps vaig contactar amb en Jordi Vilaprinyó i en Rafael Escoté que em van proposar d’entrar com a guitarra a Gòtic, ja que havien decidit incorporar aquest instrument al grup.
El primer dia que vaig anar al local d’assaig vaig quedar impactat. Els temes eren elaboradíssims i d’una complexitat a la qual jo no estava acostumat, però al mateix temps eren musicalment molt imaginatius i sonaven amb una gran frescor. Allò quedava molt lluny de tot el que jo havia fet fins aleshores. I el més al·lucinant va ser veure que estava tot escrit en partitures i aquells “feres” llegien música com qui llegeix el diari.
És d’agrair la paciència que van tenir amb mi, ja que els meus coneixements musicals eren molt limitats i m’ho havia d’aprendre tot d’oïda, amb els consegüents problemes de tècnica.
Sovint quedava amb en Rafa o en Jordi, que m’explicaven cosetes de música i tècnica de guitarra, i em van aconsellar que em matriculés a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona. Cosa que vaig fer i de la qual els estic molt agraït.
Els bolos eren magnífics. Per primer cop vaig trepitjar escenaris grans, amb bona i potent sonorització, i per primer cop vaig entrar també a un estudi de gravació: un món apassionant, amb grans bobines d’enregistrament, cabines per a la bateria, i la responsabilitat de no equivocar-te gaire, ja que si punxaves molt, al tècnic de gravació no li feia gaire gràcia, a més de que quedaves força malament.
Recordo que assajàvem dos cops per setmana, a fi de polir els temes ja fets i muntar temes nous. Eren uns assajos on tots els components del grup col·laboràvem aportant idees, ja que cada tema era un repte nou. A la vegada, en Jordi Vilaprinyó feia transcripcions de temes de gent com Chick Corea per tocar-los al local d’assaig perquè deia que “anaven bé per a aprendre” (i tenia raó).
Amb Gòtic vam fer concerts per diversos llocs de l’Estat espanyol i de Catalunya, amb els consegüents viatges per carretera i estades en hotels, pensions i diferents locals de música del país, amb totes les anècdotes i records que això comporta. Entre altres coses, vam actuar en el festival de Canet Rock de l’any 1978, un dels esdeveniments musicals d’aquella època, encara que va ser una intervenció una mica curta ja que hi actuava un gran nombre de grups i durava quasi un dia.
En fi, un dia Gòtic es va acabar, però després de quasi trenta-cinc anys ens hem trobat de nou a l’entorn de l’últim disc que vam enregistrar i que no va sortir a la llum. En escoltar-lo de nou, he arribat a la conclusió que aquella música que vam fer posseeix una frescor, qualitat, força i bon gust que ja m’agradaria trobar, ni que fos una mica, en la música que es consumeix avui en dia.
Recordo que assajàvem dos cops per setmana, a fi de polir els temes ja fets i muntar temes nous. Eren uns assajos on tots els components del grup col·laboràvem aportant idees, ja que cada tema era un repte nou. A la vegada, en Jordi Vilaprinyó feia transcripcions de temes de gent com Chick Corea per tocar-los al local d’assaig perquè deia que “anaven bé per a aprendre” (i tenia raó).
Amb Gòtic vam fer concerts per diversos llocs de l’Estat espanyol i de Catalunya, amb els consegüents viatges per carretera i estades en hotels, pensions i diferents locals de música del país, amb totes les anècdotes i records que això comporta. Entre altres coses, vam actuar en el festival de Canet Rock de l’any 1978, un dels esdeveniments musicals d’aquella època, encara que va ser una intervenció una mica curta ja que hi actuava un gran nombre de grups i durava quasi un dia.
En fi, un dia Gòtic es va acabar, però després de quasi trenta-cinc anys ens hem trobat de nou a l’entorn de l’últim disc que vam enregistrar i que no va sortir a la llum. En escoltar-lo de nou, he arribat a la conclusió que aquella música que vam fer posseeix una frescor, qualitat, força i bon gust que ja m’agradaria trobar, ni que fos una mica, en la música que es consumeix avui en dia.
Eugeni Gil
(guitarrista)
Eugeni: Mini biografia
Als 23 anys es dedica exclusivament a la música realitzant estudis de teoria i guitarra, impartits per músics de la categoria professional de Gabriel Rosales, Antonio Peral i Enric Herrera. Entra a formar part del grup de rock-fusió Gòtic on coneix Rafael Escoté i Jordi Vilaprinyó, que l'introdueixen en el món dels estudis de gravació.
Com a músic de sessió ha realitzat treballs de caire molt diferent, acompanyant artistes com Las Deblas, José Mª Puron, El Jonc, Parrita, Moncho, Orlando Ojeda, José Guardiola i Salomé i també cantautors com Ovidi Montllor i Oriol Tramvia.
Ha treballat en formacions de Dixieland com La Vella Dixieland, Soul com The Supremes amb Mònica Green, grups de rock com The Breakers o La Tribu de Santi Arisa. Forma part del grup de Funky Fam de Funk amb el qual ha gravat dos discos. Va col·laborar una temporada amb Ektal Ensemble (Jazz free fusió ètnica).
Musica dels Balcans amb el grup Orkestina i diferents col·laboracions amb grups de teatre com Comediants, entre d'altres.
Professionalment ha compartit escenari amb músics com Toti Soler, Jorge Sarraute, Xavier Batllés, Arrigo Tomasi, Néstor Munt, Eduard Altaba, Benet Palet, Quico Samsó, Peter Mayr, Enric Alegre, Jimmy Jenks, Carlos Nostro, Joan Carles Capdevila, Josep Mª Borràs , Daniel Levi, Tito Busquets, Lluís Pardellans, Ivan Dimitrov, Licho Constantinov, Santi Arisa, Ricard Roda, Ramon Miravet, Marc Berguedà, Pau Casares, Pau Bombardó, Paul Stouthamer, Pee Wee Ellis, i un llarg etc. de professionals de la música.
Actualment treballa amb el duo BGD amb Lluís Cuadrench. Col·labora amb Noé Rives (cançó infantil) i realitza altres treballs musicals de tipus comercial.